Som a principis de l'any 2020 a Nova York, just quan esclata la pandÃĻmia. La narradora del relat, de la qual desconeixem el nom i que s'assembla molt a la mateixa Nunez, ÃĐs una escriptora madura i solità ria que s'instal·la en un apartament de luxe, propietat dels amics d'una amiga atrapats a CalifÃērnia, per cuidar un lloro ple de colors i d'energia, l'Eureka. Al pis tambÃĐ hi aterra d'improvÃs un noi molt jove que ha deixat la universitat i s'ha barallat amb els pares; aquest trio improbable haurà d'aprendre a conviure i a entendre's en un moment d'altÃssima vulnerabilitat i desconcert. Amb humor, molta ironia i grans dosis de saviesa, Nunez reflexiona sobre el fet d'estar vius en una ÃĻpoca convulsa, sobre la bellesa frà gil de la connexiÃģ humana, i tambÃĐ de la connexiÃģ amb els animals, sobre la natura de la memÃēria, la cultura i la polÃtica, sobre el pas del temps i el sentit de l'escriptura i la lectura. Els vulnerables ÃĐs com mantenir una conversa amb una amiga intel·ligent i profunda, divertida i erudita: a partir de referÃĻncies constants a escriptors i artistes, l'autora il·lumina amb una mica d'esperança aquest mÃģn nostre que sovint se'ns fa tan fosc i apocalÃptic.